Crònica del “T’eduque i t’emplee” [l’Alacantí, 26/04/2010]


Que no
saben les filles de la classe treballadora què fer després de
l’institut? Que els hem furtat tota il·lusió o capacitat per triar el
seu futur? Cap problema, els oferim la possibilitat d’entrar a
l’exèrcit, amb la gran motivació de tindre una vida emocionant, viatjar a
països desconeguts, conéixer gent interessant… i matar-la…

Així que l’exèrcit espanyol va decidir anar a muntar paradeta, el passat
dimecres 12 de maig, per promocionar la por i la destrucció a l’Educ@empleo,
oferint-se com una bona eixida “professional”. Però no contaven estos milikos
en que arribaria un carregament de mauletes i antimilitaristes
tortuga a fer-los la mà tant com pogueren, denunciar l’ens opressor que
representa l’exèrcit i cagar-se en el sistema explotador que el dona
suport.

Molt graciosa va ser la cara (barreja entre estoica i de
circumstància) que se’ls va quedar als militars quan van vore aparéixer
una dotzena de joves, vestits amb bates blanques i mascaretes per
desinfectar la zona del virus militar. La pancarta que es va desplegar,
on es podia llegir “Tu decideixes: Obeir i callar o pensar i actuar”,
denunciant els soldats com a macabres titelles del sistema, definia molt
bé les dos opcions que poden triar les joves de cara al seu futur, i
quina representava aquells que anaven vestits de comunió, però ja més
entrats en edat.

La resposta no va tardar en esperar, i la seguretat del recinte va
arribar a vore què podia fer o com podia fer-ho… llavors va decidir
cridar la policia espanyola (pot ser perquè eren els únics uniformes que
hi faltaven). Mentrestant, es repartien pamflets denunciant el paper
dels exèrcits a l’estratègia neocolonialista del sistema capitalista
(baix l’excusa de les accions humanitàries) i les repercussions que
tenia esta “institució” en la salut mental dels seus mercenaris.

Finalment
va arribar el color blau que faltava, i en comptes de posar-se a formar
l’arc de Sant Martí amb els seus companys armats, va decidir expulsar
del recinte les joves que realitzaven la protesta, que es van situar a
la calçada (perquè tampoc “podien” estar a la vorera). No contaven amb
els centenars de joves que romanien fora, passant de la IFA, i que van
sumar-se a la pancarta i als crits contra l’exèrcit i la policia.

Al cap
d’una estona, i després d’estar espentant algunes joves d’institut, la
gent armada va anar a adreçar-se a la gent en bata per demanar-los que
se n’anaren. Després d’una assemblea ràpida en que la policia es va
retirar per respectar la intimitat de les antimilitaristes (increïble!)
es va decidir fer una consulta popular decibèlica (de decibeli, no de
belicositat) on per unanimitat totes les joves optaren per que
continuàrem fent la mà a les “autoritats” armades.

Tot i
així, les joves encara van haver de traslladar-se a un altre lloc (esta
volta a la vorera on abans no “podien” estar) i una fila de policies
espanyols amb les cames obertes i els braços creuats (al més pur estil
Steven Seagal) es van situar enfront la pancarta. Una sort que els maderos,
al igual que els militars, siguen de la filosofia d’obeir i callar,
perquè quan les joves van girar la pancarta 90º perquè la gent la
poguera vore, estos ninots de cartró-pedra es van quedar altra mitja
hora mirant la paret (com esperant a rebre ordres noves).

Finalment,
les joves antimilitaristes van comunicar una volta més el per què
estaven allà fent-li la mà a l’exèrcit i el per què de l’actuació
policial i van marxar contents per la gran receptivitat de les joves.

Els
objectius van ser complerts, per una banda, denunciar el paper de
l’exèrcit a les guerres que dessagnen països arreu del món pels
interessos econòmics de la burgesia internacional, ja siga en forma
d’explotació i robatori dels recursos naturals o de assassinats i
violacions de la gent autòctona. Per altra el fet que l’exèrcit
s’oferisca com a eixida professional, amb la possibilitat que et paguen
els estudis; cosa adreçada als sectors més precaris de la classe
treballadora, que el poden vore com una manera de pagar-se els estudis
tot i que siga fent de carn de canó de la classe dirigent a les seues
guerres.

Cap exèrcit defensa la pau!

Aquesta entrada ha esta publicada en EVENTOS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s