Per què condemnen l’Amadeu per tràfic de drogues si a la presó és el pa de cada dia?

L’Audiència de Barcelona ha condemnat aquest mes de maig
l’Amadeu Casellas a tres anys més de presó per, segons afirma la
(in)justícia, instar la seva companya a introduir heroïna a la presó de
Quatre Camins, on estava reclòs l’abril del 2008.
 
Tres anys i 2.400 euros per l’Amadeu i el mateix per a la seva parella,
que segons el tribunal va introduir quinze grams de droga amagats a la
vagina durant un bis a bis amb Casellas.
L’Amadeu va sortir de la presó el passat 9 de març amb 24 anys de
reclusió a l’esquena, vuit més del que li pertocava. Vuit anys pels
quals no ha rebut cap tipus d’indemnització ni reconeixement ni molt
menys disculpa. Vuit anys de la seva vida robats descaradament, que se
sumen als 24 anys que ja hi havia passat pel delicte -l’Estat ho
considera delicte- de combatre el franquisme per tots els mitjans, des
de la ideologia anarquista.
 
32 anys, tota una vida robada i, en sortir
de la presó, li busquen una nova condemna amb què criminalitzar-lo.
Aquest cop han fet servir la droga, una realitat terriblement
quotidiana a les presons. El recurs dels presos per abandonar dins la
seva ment les cadenes que priven la seva llibertat, per oblidar per un
moment que allò que a fora es ven com a reformatori que té per objectiu
reeducar les persones, no és res més que una fàbrica de destrucció
psicològica.
 
Acudir a la droga és sacrificar deliberadament la salut
del teu cervell per escapar-te de la percepció de la misèria imposada
pels carcellers. Abandonar ser conscient de l’abandonament,
maltractar-te per escapar-te, autopodrir-te per evitar que et podreixi
la realitat que t’ofega. La droga: una via d’escapament a la misèria.
Pels carcellers: una via per evitar els motins. "La direcció de les
presons droga els interns perquè no donin problemes", afirma
l’Amadeu.
 
Sobre l’acusació de tràfic de drogues, Casellas expressa: "El
subdirector de la presó de Lleida va agafar Ángel Gómez [un pres] i li
va oferir donar-li el tercer grau si m’acusava d’extorsió, tràfic de
drogues i d’utilitzar alguns grups anarquistes per intimidar la seva
família". "Tanmateix, explica, aquest muntatge el van tornar a repetir
a Figueres i després a Quatre Camins, on van utilitzar una persona
estrangera per entrar droga". En aquest sentit, l’Amadeu afirma: "Els
muntatges són una cosa habitual a les presons".
 
En conèixer-se la
condemna, tots els mitjans van afiliar-se a la tesi de justícia i van
acusar Casellas de traficant de droga. "La justícia en aquest país
sempre va en favor de la institució. La presumpció d’innocència només
existeix per a personatges de la talla de Barriouevo, Corcuera, Javier
de la Rosa, Fèlix Millet o els imputats dle cas Pretòria. La presumpció
d’innocència, en canvi, no existeix per a la gent que ve del barri de
La Mina, del Carmel o del barri de la Font de la Pólvora".

Respecte
els vuit anys robats, Casellas no vol cap tipus d’indemnització. Com a
bon anarquista -dels històrics- la millor compensa seria "que la gent
arribés a tenir clar que les presons no són la solució, sinó part del
problema".

El preu de la consciència: una nova condemna

Casellas,
el pres empresonat il·legalment per la justícia que imposa la seva
legalitat. El pres que no es va cansar mai de denunciar la situació
il·legal en què es trobava retingut. Al final, li van caldre tres
vagues de fam extremes, les múltiples mostres de solidaritat al carrer,
la indignació col·lectiva, posar en perill la seva pròpia vida i vuit
anys il·legalment robats per la legalitat per abandonar les reixes i
continuar la seva tasca: denunciar a fora el que es viu a dins. Donar a
conèixer a la societat del benestar l’infern de les clavegueres,
explicar el preu del reformisme de les presons, condemnar el tractament
que reben els presos, confirmar que deixes de ser persona en el moment
que et poses en mans d’un funcionari al servei d’un estat repressor de
llibertats; botxins de consciència repressiva, esclaus de l’estat
terrorista. El preu de la consciència: una nova condemna.

Casellas
assegura que desconeixia el contingut dels paquets que segons la
justícia espanyola a Catalunya va manar introduir a la seva parella i
reitera que tot és un muntatge per tornar-lo a ingressar a presó per la
seva ideologia. Havent sortit de la presó "els muntatges" continuen: si
no és l’acusació de tràfic de drogues és l’altre causa pendent que li
han imposat: un presumpte delicte d’injúries per uns comunicats llibertatenviats
per Internet,
relacionada és clar, amb la seva activitat militant. 

A Casellas el van haver d’alliberar a la força, perquè acumulava més
anys del compte i perquè no li havien abonat encara els dies de presó
preventiva. La situació de mantenir-lo tancat il·legalment i l’ampli
moviment popular a Catalunya que clamava per la seva llibertat, feia
insostenible per a la (in)justícia allargar l’agonia. Ara bé, un cop
alliberat calia buscar més motius per silenciar-lo.

Tal com va
relatar el mateix Casellas en una entrevista a La Directa, "Justícia
intenta catalogar la gent rebel o que reclama l’aplicació de les seves
lleis de gent perillosa per apartar-los i posar.los les coses difícils
perquè surtin".

Ser rebel es paga amb la pròpia vida

Amadeu
Casellas ho ha sacrificat tot, àdhuc la seva pròpia vida, per
aconseguir que es fes justícia a la claveguera de la injustícia
legalitzada. Amb tres vagues de fam a l’esquena Casellas arrossega
seqüeles físiques. La vaga de fam que va fer durant més de 80 dies que
li han provocat, entre d’altres, pèrdua de sensibilitat a les cames. En
alguna ocasió havia arribat a cosir-se la boca perquè no l’obliguessin
a alimentar-se. L’Estat provoca la mort, però no mata, no fos cas que
s’aixequés massa la llebre. "Hauria arribat fins al final, és clar que
sí. Estava decidit a sortir de la presó com fos. M’era igual viu que
mort", va explicar L’Amadeu a una entrevista a La Vanguardia.

Setembre
de 1979. Acabava d’entrar a la presó a complir una condemna per
robatori a mà armada. Era atracador de bancs, anarquista i simpatitzant
de Terra Lliure, i les pallisses eren tan intenses que temia per la
seva vida. "Un dia vaig pensar que no en sortiria viu, i sense res a
perdre em vaig encarar amb el paio que em ventava cops. "O em mates o
et mato", li vaig dir. "Si em mates, em fas un favor, i si et mato,
seguiré tancat".

Però l’Amadeu no ha matat ni ferit mai a
ningú. Però aquí les idees valen més que les vides i tot i no haver
matat mai a ningú s’ha passat 24 anys a la presó. Ell assegura que és
el pres més veterà de Catalunya. També és el més combatiu. Ha denunciat
repetides vegades a les autoritats per robatoris, estafes, abusos i
falsificacions. Ha passat anys sencers en
aïllament, sense veure a ningú, sortint només dues hores al dia a un
pati buit. La història de la seva vida és la història de les presons a
la Catalunya "democràtica" amb un sistema de presons franquista que mai
ningú ha volgut reformar.

Amadeu Casellas ha estat un atracador
que ha aprofitat les seves oportunitats de llibertat. "Cada vegada que
sortia, agafava una arma", manifesta un exalt càrrec del servei
penitenciari de la Generalitat. Trencar condemnes i fugir han estat
motors del seu historial delictiu. "No li deixaven opció", explica un
membre del cos de serveis socials.

Una vida lliurada a la lluita

Amadeu
Casellas és un dels presos polítics més veterans de Catalunya. Està
vinculat al moviment anarquista des dels 14 anys, quan treballava en
una fàbrica de Balanyà. "Em sentia explotat per l’empresari, vaig
conèixer gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda
subversiva pels carrers. Anava de paquet a la moto amb les octavetes i
assistia a reunions clandestines".

Va
ser buscant la igualtat com va atracar el seu primer banc, el Banc
Mercantil de Manresa, el 1976. "Va ser gairebé el meu primer delicte.
Estava molt nerviós, però va sortir molt bé".

Durant els següents dos anys i mig va atracar
més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens
agafaven. No em penedeixo de res, llevat de no haver agafat prou". Els
botins rondaven els dos milions de pessetes. Una part era per al grup
anarquista i una altra la feia
arribar, de forma anònima, a famílies en dificultats. Alguns diaris el
van anomenar Robin Hood, i la policia el anomenar el Dandy perquè anava
ben vestit i als guàrdies els donava cinc mil pessetes per l’ensurt.

"Ens
divertíem i vivíem bé. Jo ho organitzava tot i també guardava les
armes". Les pistoles, escopetes i municions les obtenia en el mercat
negre i gràcies als contactes amb Terra Lliure i el Grapo.

Des del
1976, va protagonitzar múltiples atracaments a bancs per finançar les
lluites obreres i socials fet que li va equivaldre el qualificatiu de
Robin Hood. Va ser detingut per primera vegada el 1979. Des de llavors
ha entrat i sortit diverses cops de la presó. Militant de la COPEL
(Coordinadora de Presos en Lucha), ha estat el protagonistes de
nombrosos motins a les presons lluitant per les millores dels drets
dels presos.

A la primavera i estiu de 2008, sol·licitava que se
li apliqués el tercer grau penitenciari per haver esgotat ja el màxim
d’anys legal d’estada a la presó. Davant la negativa de les
institucions penitenciàries, protagonitzà una vaga de fam que dura
gairebé de 80 dies. Ha format part de col·lectius anarquistes com Creu
Negra Anarquista i per la Confederació Nacional del Treball (CNT),
sindicat al qual pertany i que ha fet diferents accions per demanar la
seva llibertat.

La darrera condemna a Casellas va ser per un
atracament en una oficina de la Caixa Penedès el 29 de novembre del
2006 durant un permís penitenciari. El jutjat penal de Manresa el va
condemnar a una pena de quatre anys i mig de presó que es van sumar a
les sentències que encara s’estaven executant. Aquell dia, Amadeu
Casellas es va conformar amb la sol·licitud de la fiscalia a canvi de
beneficiar-se d’una reducció de la condemna. També va acceptar pagar
una indemnització de 81 euros a Caixa Penedès per la quantitat robada
perquè els 400 euros restants que es va endur els van recuperar els
Mossos d’Esquadra en el moment de la seva detenció.

"He vist funcionaris participar en orgies sexuals en
què es violava als interns i pallisses que els deixaven moribunds"

De
la Model del 1979, Casellas n’enyora el caliu polític. "A la segona
galeria érem els presos polítics d’esquerres", i allà va contactar amb
la gent de la CNT, ETA i Terra Lliure. "Vam fer pinya". A la sisena
galeria hi havia els presos de grups de la ultradreta.

Li van
caure tres anys llargs i el 1981 va estar de nou al carrer. "Vaig
tornar a atracar perquè creia, més que abans, en la lluita armada". La
policia va trigar un any a tancar-lo de nou i la condemna va ser de
vuit anys. Va tornar a la Model i va participar en la primera vaga de
fam. Era 1982 i el PSOE acabava de guanyar les eleccions. "Vam ser
2.000 presos en vaga de fam demanant un tractament humà i ho vam
aconseguir." Malgrat aquestes millores i que la Generalitat, a partir
de 1984, es va fer càrrec de les presons, Casellas es va radicalitzar i
quan va tornar a sortir, el 1985, no va tenir més objectiu que la
lluita armada. "Acumulava odi i frustració".

L’arrel de la
frustració era al tractament que rebia dels funcionaris i, per això,
quan va tornar a la presó el 1986 i li van caure 30 anys i va pensar
que mai tornaria a ser lliure. Llavors va començar el més dur, amb
moltes vagues de fam, una de fins a 74 dies. amadeu

"Els funcionaris
són uns malalts -afirma després d’haver conviscut 25 anys amb ells. "No
tots, però molts sí. Si els veiés un psicoanalista, segur que no els
deixaria treballar. D’aquests sicaris n’hi ha a totes les presons.
Tenen molta força i ningú els denuncia per por. Aquesta gent ajuda a
crear psicòpates a les presons". "Hi ha funcionaris -assegura Casellas-
que gaudeixen castigant. Donen suport a la pena de mort i admiren el
sistema penitenciari americà. Estan, sobretot, a Quatre Camins, Can
Brians, la Model i Lleida".

Casellas ha passat per aquestes i
totes les altres presons catalanes. Ha estat en setze presons i
assegura que Can Brians és la pitjor. "Allà és on més es tortura". La
violència d’aquestes tortures, però, ha baixat. "En els anys 80 eren
més salvatges. He vist funcionaris participar en orgies sexuals en què
es violava als interns i pallisses que els deixaven moribunds. Ara les
pallisses no són tan freqüents. El que és molt freqüent, però, són les
tortures psicològiques. T’amaguen les cartes, no et deixen trucar per
telèfon, a les visites els diuen que estàs malalt i no pots sortir,
allarguen la burocràcia, et posen en cel·les amb gent amb la que saben
que tindràs problemes, et traslladen de centre i t’aïllen".

Des
de l’11 juliol 2002 a l’11 de juliol del 2003, Casellas va estar aïllat
en una cel·la de Can Brians. "Era una injustícia. Em van ficar allà
perquè no em volien al pati. No volien que parlés amb altres presos
perquè no poguéssim denunciar el que estava passant. Vaig presentar un
recurs que vaig guanyar a l’Audiència de Barcelona, però m’havia deixat
un any en aïllament".

Allà tenia dret a cinc llibres, dos
carpetes, una muda, un walkman, unes sabatilles i una trucada de vuit
minuts cada quinze dies. "Hi ha gent que no ho aguanta i és llavors
quan es produeixen els suïcidis".

Droga la presó: novetat?

El
tràfic de drogues és una realitat quotidiana a les presons reconeguda
per la mateixa administració; parcialment combatuda de cara a
l’aparador, però implícitament fomentada per evitar la rebel·lió contra
les reixes. Raquel Chamorro, treballadora social especialitzada en
drogodependència, explica: "Vaig tenir la sort de treballar en una
presó durant anys i des de la meva posició de treballadora social em
vaig aproximar suficientment a la problemàtica de la drogoaddicció a
les presons espanyoles" i assegura que "els internes de les presons
consumeixen tot tipus de drogues: benzodiacepines, heroïna, haixix i
cocaïna en menor quantitat pel seu elevat preu, i les consumeixen
diàriament". En aquest sentit alerta que "són politoxicòmans, amb el
consegüent risc de sobredosi i fins i tot mort".

"Les drogues es
troben i consumeixen sense problemes", afirma l’Amadeu. "A la presó es
compra de tot. Tant un telèfon mòbil com un xut d’heroïna o una ampolla
de whisky, que a la Model costa 90 euros", explica. Una vegada un
funcionari de presons va confessar: "El nostre sistema fomenta la
drogoaddicció i pot induir al suïcidi". Chamorro adverteix que el
problema de la drogoaddicció a les presones "és molt seriós i greu" i
assegura que el 54% de les població reclusa de l’Estat espanyol és
drogodependent.

És cert que el Ministeri de Salut espanyol
impulsa programes d’atenció a la drogodependència a les presons, però
això no és res més que una actuació de cara a la galeria, per ocultar
que les drogues circulen per les presons amb total impunitat, i fins i
tot són fomentades per l’administració per tal d’evitar protestes dels
presos, tal com explica el mateix Amadeu: "Les drogues es toleren
-afirma Casellas. Als patis es fumen porros. Els funcionaris ho
permeten. Amb tant d’amuntegament -falten més de dos mil places-hi
hauria moltes més baralles i motins si els interns no estiguessin
drogats. Els porros relaxen i després hi ha la droga legal, la
metadona, que no s’utilitza per desenganxar als heroïnòmans, sinó tot
el contrari. Se’ls augmenta la dosi fins que són uns zombis. La
direcció de les presons droga els interns perquè no donin problemes".
Aquesta opinió la corrobora un assistent social, que assegura, a més,
que hi ha centres que falsifiquen les anàlisis dels interns per ocultar
que la majoria estan drogats.

L’Amadeu pensador, l’anarquista il·lustrat, explica:
"La presó és una fàbrica d’explotació laboral i l’objectiu és tenir la
gent callada, amb medicació i el que faci falta. La tradició de vagues
de fam, motins, etc. s’ha perdut molt. El sistema ha aconseguit que la
gent es torni molt conformista. Jo penso que el pitjor que pot fer una
societat és ser conformista. Qualsevol acte de rebel·lia contra un
sistema imposat està bé. La gent ha perdut les ganes de lluitar i ha
preferit la submissió i creure’s tot el que diuen els mitjans de
comunicació". Poc després d’aquestes paraules a La Directa
després
d’haver sortit en llibertat, la injustícia legalitzada es va inventar
l’acusació de tràfic de drogues per tornar a tancar-lo tres anys més.

"Les
normes del sistema diuen que atracar un banc és il·legal. Si aquesta
norma fos al revés i atracar un banc fos legal i fundar-lo no, ara
estaria tancat l’Emilio Botín". Dir això, avui a l’Estat espanyol,
està perseguit, i l’Amadeu n’és la prova.

A
l’Amadeu se’l vol tornar a empresonar per haver afirmat coses com
aquesta: "A les presons droguen els interns per anul·lar-los". I fan
servir l’excusa de les drogues per tornar a segrestar-lo.

"Què has fet per passar vint anys a la presó"

[Miquel Martí i Pol, en un poema dedicat a Amadeu Casellas]


"Tot jo rajo rancúnia,
sols odi tinc al cap,
sols mort, sols destrucció,
odi, foragitar odi.
Mal per satisfer venjança".

[Odi, Titot i David Rosell]

 

Aquesta entrada ha esta publicada en REFLEXIONES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s