Alliberament femení i potencial anticapitalista

Escrit per Ateneu Llibertari l’Escletxa – a 08 Març 2010

Recuperem el mètode de lluita, transformem el que ens arriba predeterminat, busquem solucions revolucionàries.

 El capitalisme es basa en l’explotació de l’home per l’home i de la dona per l’home.
La classe burgesa,en la implantació d’un sistema social capitalista, i
dintre de la por que suposa l’emancipació social de la classe oprimida,
fa ús de mecanismes varis per tal de mantenir la dependència del
invidivu: a nivell polític, de desenvolupament personal i emocional i,
és clar, de la sexualitat i l’organització familiar.

En la societat preindustrial, la família combina el control del
procés reproductiu i del procés productiu. Quan el món industrial
imposa una economia capitalista, es produeix un declivi en la percepció
del concepte de productivitat familiar i els valors associats a ella.
Encara que la revolució industrial no va trencar de forma immediata el
grup familiar com unitat de producció, si va suposar un conflicte per a
la dona a causa de la dualitat de funcions: les dones casades quedaran
relegades a l’àmbit domèstic (passant de ser coproductives a dependents
del salari dels seus marits) i les dones solteres es convertiran en
esclaves de la divisió sexual del treball assalariat. Encara que en un
primer anàlisi, homes i dones es tornen interdependents, en realitat,
el treball que es considera productiu és el que ocupa l’home,
convertint-se en protagonista de la producció familiar i justificant
així la figura del cap de família; la dona es converteix en un
complement econòmic i depenent de la figura patriarcal.

D’aquesta manera, la unitat familiar tradicional és apropiada per la classe opressora com instrument de control social.

Aquest sistema capitalista ens ven la falsa idea de l’alliberament
femení de l’esclavitud del treball domèstic, mitjançant la incorporació
massiva de la dona al treball assalariat (en realitat un mercat laboral
sexualment segmentat). Forma un exèrcit de subordinades treballadores,
i, per tant, necessita consumidores. Potencialment el consum es
dirigeix a la dona. Així el capitalisme burgès imposa un model de
societat que exalta els valors tradicionalment femenins basats en un
model de dona inassolible però perfecta per a sostenir l’espiral de
consum. Estem, d’una banda, obligades a competir amb els homes en la
cadena de producció capitalista, hem d’adquirir valors masculins per a
poder mantenir-nos en lluita i demostrar la nostra validesa, la
maternitat se’ns presenta com un entrebanc i assumim el treball
assalariat sense abandonar el que arrosseguem en el nostre rol de
gènere ( cura familiar, treball domèstic…) Així ens trobem atrapades
entre adquirir i potenciar els valors masculins que imperen en el
context sociolaboral i l’exaltació dels valors femenins potenciats per
la publicitat i el consum.

Les polítiques neoliberals que dicta el sistema vigent, són
polítiques patriarcals de dominació, que converteixen a les dones en
una classe social creada per a l’explotació del nostre treball.

No volem “polítiques d’igualtat” ni “estudis de la dona” . No ens
enganyen els corrents de classe mitja pseudointelectuales amb la seua
proposta reformista que sols pretén ampliar els espais de la dona en la
democràcia burgesa. El nostre projecte inacabat d’alliberament femení
és incompatible amb el desenvolupament de l’estat del capital.
Recuperem el mètode de lluita, transformem el que ens arriba
predeterminat, busquem solucions revolucionàries; tenint sempre present
que nosaltres som potencial anticapitalista.

Col·lectiu Antifeixista de València

Aquesta entrada ha esta publicada en REFLEXIONES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s