Les últimes dones condemnades a mort per la dictadura franquista

Recordem el 8 de març a Concha Tristán i María
Jesús Dasca. Elles, militants del FRAP, van ser arbitràriament jutjades
per un tribunal militar, i condemnades a mort el 18 de setembre de 1975.

Tomàs Pellicer
|
Per a Kaos en la Red |
6-3-2010 a las 10:23 | 380 lecturas | 2 comentarios
www.kaosenlared.net/noticia/les-ultimes-dones-condemnades-mort-per-dictadura-franquista



María Jesús Dasca i Concha Tristán Foto “YA” del 6 de setembre de 1975

Mª Jesús Dasca Penelas era
natural d’Almenara, un municipi de la província de Castelló a la vora
del Mediterrani i pròxim al Port de Sagunt on se situaven els Alts
Forns, gran centre fabril de tradicions de lluita obrera. Ella era
militant de la Unió Popular del Camp (UPC), organització de jornalers i
jornaleres que formaven part del Front Revolucionari Antifascista i
Patriota (FRAP). A l’octubre de l’any 1972, l’organització antifeixista
i republicana de Les Valls -a la comarca de Camp de Morvedre, de
l’entorn saguntí, horta de tarongers- va incendiar un magatzem
propietat d’un cacic falangista. Van ser detinguts i processats pel
tribunal d’Ordre Públic (TOP) nou joves jornalers. Xussa, així
l’anomenaven els seus amics, va escapar a la caiguda i va fugir a
Madrid. Tenia 17 anys.
En Madrid, Xussa va continuar militant en
les organitzacions del FRAP de forma clandestina, ocultant el seu nom i
va escapar novament a les massives detencions que com represàlia a la
manifestació de l’1 de Maig del 1973 van desencadenar les forces
repressives contra el FRAP. Detinguda a primers de setembre de 1975,
Xussa va ser inclosa en la causa 1/75 i jutjada en consell de guerra
sumaríssim. En el despropòsit d’acusacions, conspiracions i trames
absurdes que va teixir el fiscal militar –veure l’ABC del 19/09/1975,
pàgina 21- a ella la van acusar de ser responsable “del Partit
Comunista d’Espanya” i d’haver mantingut una entrevista amb Concha
Tristán, per a veure qui donava “l’ordre” d’atemptar contra un tinent
de la guàrdia civil. No va tenir altra acusació, ni tan sols la de
donar “l’ordre”. Va Ser condemnada a mort. Tenia 20 anys.

Concepción Tristán López
era gaditana, infermera de professió. Havia format part del grup
sanitari que va atendre als manifestants ferits en els enfrontaments de
l’1 de Maig del 73. No va ser detinguda en les caigudes d’aqueix mes i
va continuar la seua militància fins a la seua detenció al setembre de
1975. Era llavors responsable d’agitació i propaganda de la zona nord
de Madrid. El tribunal militar la va acusar d’haver mantingut
“reunions” amb Sánchez-Bravo –afusellat el 27- per a
tractar l’atemptat “” a un tinent de la guàrdia civil –veure l’ABC del
19/09/1975, pàgines 21 i 22. No va tenir altra acusació. Va Ser
condemnada a mort. Tenia 21 anys.


Elles, Xussa i Concha, no van ser afusellades.
Van
esperar una setmana interminable com reves de mort fins que, el consell
de ministres del dictador va estimar que estaven embarassades i va
commutar la pena de mort per la de cadena perpètua. Van Ser amnistiades
en 1977.

I van seguir amb les seues vides. Xussa va ser periodista i Concha va continuar sent infermera.

Avui, un
dels vocals del sagnant tribunal militar que va dictar cinc arbitràries
penes de mort, el llavors capità d’enginyers José Miguel de la Calle,
és Tinent General –
la màxima graduació a la qual pot aspirar un militar – i ha estat nomenat en 2008 per la Ministra de Guerra, Carmen Chacón, com Cap del Comandament Logístic de l’Exèrcit de Terra, en el cercle de confiança de la ministra.

Les nostres companyes han mort ja, anònimament, sense sorolls, sense reconeixements.

Ens
van deixar els seus anys revolucionaris. El valor amb el qual es van
enfrontar a la Bèstia, elles joves lluitadores antifeixistes.

La
revisió dels seus arbitraris judicis i condemnes, la reposició de la
seua dignitat militant, no pot significar altra cosa que la revisió del
procés continuista. La revisió d’un règim polític que continua enaltint
als botxins i humiliant a les seues víctimes. La revisió de l’estat
imposat en vida pel dictador.

Aquesta entrada ha esta publicada en EVENTOS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s