Arenys de Munt, l’alçament

Als que traduint a l’espanyol el títol d’aquest text els surti la
paraula “alzamiento” només els puc dir que tenen el cap segrestat i la
imaginació de vacances, alhora que els coneixement històrics i
literaris minsos o inexistents. Joan Maragall n’és el referent, no el
Francisco d’infausta memòria. I sent-ne referent, Maragall no és cap
llosa, perquè el que ell deia té cent anys i tot i conèixer la història
no hi estem presos.

Fa dies, setmanes i mesos que la premsa
catalunyesa i catalana -l’espanyola, també- no para quieta amb això de
l’Estatut de dalt. Que si el Tribunal Constitucional el retallarà, que
si això no es pot consentir, que si farem una manifestació tots agafats
del braç, que si no la farem, que si patatim, que si patatam… Com si
aquest Estatut fos res, com si el redactat final no fos més que un
empastre cuinat per la colla dels que ens roben cada dia una mica o
molt més o ens donés res que ja no tinguem. Algú es pot creure que una
llei donada per un dels estats que ens ofeguen com a poble i com a
classe serà res més que un nou dogal per lligar-nos curt un quant temps
més? Jo no. I, pel que noto, sento i veig, cada cop menys gent s’ho
creu.

Sense fer tan soroll mediàtic i sense tenir l’ànima de
l’esclau, que sempre pregunta a l’amo fins i tot si pot tirar-se un
pet, a Arenys de Munt una colla de gent ha tirat pel dret i, sense
precipitar-se però tampoc vivint cagats de por tal com fan els partits
del Parlamentet de Barcelona, han organitzat una consulta per saber si
la gent del seu poble vol continuar sent espanyola o vol adreçar-se a
la resta del món com a catalana. I és clar que hi ha més matisos i que
molts volen ser espanyols i catalans però aquests, ja els ho aconsello
jo, que votin per l’opció espanyola, que contempla això de ser de nació
catalana i de nacionalitat (“región” en deien Franco i d’altres)
catalana. L’altra, l’opció catalana, contempla ser de nació catalana i
de la comarca del Priorat o de la regió del Camp (foteu-li vegueria si
us agrada més). I jo trio aquesta segona.

Saltar-se la llei
per ser lliures, aquest és el camí. I el camí, que quedi clar, no té
port final, però passa per la independència de la nació catalana,
aquella que comença a Salses i arriba fins a Guardamar, arrela a Fraga
i s’estén fins a l’Alguer passant per Palma. Nació que xerra català,
llengua catalana, dita de mil maneres diferents i complementàries i que
vol ser lliure per decidir què vol ser. Pot ser que majoritàriament
surti l’opció espanyola, la francesa o la italiana, i s’haurà de
respectar. Pot ser. No passa res. El que no pot ser és que una llei
escrita prohibeixi decidir, es digui Estatut(et) o Constitució. El que
no pot ser és que la por sigui l’arma dels poderosos, aplicada i
assajada cada cop que algun bri de llibertat tregui el nas. El que no
pot ser és que triar sigui només possible quan parlem de companyia
telefònica o de canal de televisió. El que no pot ser és que ens
tractin com a menors d’edat quan s’arriba als temes importants, sigui
la nació o sigui decidir entre si donem diners a la banca o als
treballadors. El que no pot ser és que l’amo disposi i els
administradors de la finca es pleguin a la seva voluntat per demostrar
que saben administrar-nos. Ara volem decidir i Arenys ha posat la
primera pedra per dir que volem triar.

De què tenen por els
poders de l’Estat espanyol?, ells que són tan democràtics. Doncs de
donar al paraula, de deixar-nos dir, de donar pas a qui parla. Ja ho
deia Joan Maragall a “L’alçament” quan afirmava que “Els màusers
foraden parets, foraden homes, maten homes; però, on has vist mai que
una bala de fusell mati una paraula? (…) Malaurat aquell que té tan
mort el sentit que li calgui sang per a entendre una paraula!” I el
malaurat Estat espanyol ho corrobora enviant un advocat de l’Estat,
Jorge Buxadé, excandidat de la Falange, a prohibir en nom de l’Estat el
suport de l’Ajuntament a la consulta i deixant via lliure a la mateixa
Falange per manifestar-se aquell dia pels carrers d’Arenys. D’això se’n
diu conrear la por.

I la gent dirà: de què té por un estat
com l’espanyol, tan gran i tan modern? D’una consulta a uns veïns d’un
poblet anomenat Arenys de Munt? De donar la paraula als seus ciutadans
i ciutadanes? Doncs sí, els tenen por i més que a ells tenen por de la
paraula, de la paraula redemptora que deia Maragall perquè si ells la
tenen, tothom la voldrà “i els que tenen el do de vibrar-la vivament,
(aniran) de poble en poble desitjats com els que fan miracles, rebuts
com triomfadors, escoltats com apòstols i convertint a gentades totes
en pes, lo mateix que feien els taumaturgs a l’Edat Mitjana”. I si
tenim totes i tots la paraula, aleshores hi haurà l’alçament.
L’alçament que ja coneixem des que existim, propi de les catalanes i
dels catalans, la rauxa que ens fa ser el que som. L’alçament? Sí,
l’alçament. “No has sentit mai dir allò de: ”si tal cosa succeís, fins
les pedres s’alçarien”? Doncs ara som en això: que les pedres s’alcen;
que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i
braç; i la terra (…) és ella mateixa, que crida, que vol son esperit
propi per a regir-se; i ho crida en tots els seus fills”.

I
arribats aquí, no hi haurà ni estatuts, ni exèrcits, ni lleis, ni
administradors de finques, ni amos, ni falanges que puguin
contenir-nos, que puguin convèncer ningú més que el que ens cal és un
bon estatut o el peix al cove o el traspàs de rodalies o Déu o la mare
de Déu. Arribats aquí decidirem qui som i com volem ser. I aquí ja no
és passat demà, ni tan sols demà, Aquí és avui i ara. Aquí hi ha
l’alçament!!!

http://www.kaosenlared.net/noticia/arenys-de-munt-lalcament

Aquesta entrada ha esta publicada en REFLEXIONES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s