L’OCB denuncia una agressió física contra Iván Cortés per parlar en català

L’Oficina
de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear ha fet avui una roda de
premsa per denunciar un gravíssim cas de discriminació lingüística que
va anar acompanyat d’una agressió física. L’incident, que es va produir
el passat 7 d’agost a l’aeroport de Palma, està essent tramitat en
aquests moments l’Oficina de Drets Lingüístics. La roda de premsa ha
comptat amb la participació de l’agredit, Iván Cortés; d’Iraïs seguí,
responsable de l’Oficina de Drets Lingüístics; i del coordinador de
l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.

En primer
lloc, Iván Cortés ha explicat els fets, tot remarcant que procedeix
d’una família castellanoparlant i que haver après i fer servir el
català és la seva aportació a la societat mallorquina. Els fets varen
passar el 7 d’agost, quan ell i la seva al•lota Laura estaven a punt
d’agafar un avió cap a Londres. Uns agents de la Guàrdia Civil els
varen aturar per demanar-los la documentació. En dues ocasions va
respondre a les preguntes que li feien en català. Finalment, davant el
to agressiu d’un dels agents ho va fer en castellà. No va servir de
res: els tres agents el varen arrossegar dins un quartet on va ser
víctima d’una agressió al cap, al llavi i a l’estómac (Podeu veure un
relat detallat dels fets més avall). A la seva arribada a Londres Iván
Cortés es va desplaçar a un centre mèdic, on varen fer un informe amb
les lesions. A la seva tornada a Palma es varen desplaçar primer a una
comissaria de la Policia Nacional i després a un jutjat per posar una
denúncia.

Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, ha
valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván
Cortès. L’Oficina de Drets Lingüístics ha fet un seguiment del cas des
del primer moment. El coordinador ha afirmat que els fets són
comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí
considera, a més, que són injustificables: res en democràcia no
justifica l’agressió a un ciutadà que simplement transitava per un
aeroport. El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera
vegada, i ha recordat que l’OCB va fer una visita al Ministeri de
l’Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de
seguretat era Joan Mesquida. D’aquesta reunió en va sortir una ordre,
que una altra vegada ha estat incomplerta pels mateixos agents, que
obligava els cossos policials a respectar el dret dels ciutadans a
parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l’incident el delegat
del Govern espanyol, Ramon Socies, que ha estat incapaç d’evitar que
s’arribàs a l’extrem de l’agressió física. Aquest fet és conseqüència
de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris
anteriors. El coordinador ha afirmat que a la reunió de la junta
directiva de l’OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents
passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de
parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per
això.

Els fets narrats per Iván:

El
passat divendres 7 d’agost vàrem viatjar a Londres des de Palma. En
passar el control de passatgers de l’aeroport de Palma, dos guàrdies
civils uniformats de blau marí i amb boina del mateix color varen
aturar-me, a mi i a la persona que m’acompanyava, i ens demanaren la
documentació. Els entregàrem el DNI i el passaport, respectivament, i
acte seguit ens demanaren el número d’identificació i l’adreça.
Nosaltres els facilitàrem la informació sense vacil•lar, amb normalitat
i en català. Ens la feren repetir i la donàrem un altre cop en català.
El guàrdia civil que es va encarregar d’agafar-me la documentació va
dir, amb to agressiu: "háblame en español". Vaig repetir les dades per
tercer cop, ara en castellà.

El guàrdia civil que
s’encarregava de la documentació de na Laura es va dirigir a mi
amenaçant-me de manera explícita. No vaig entendre la situació ni què
era exactament el que m’estava dient l’agent i vaig demanar que m’ho
repetís: "¿cómo dice?". En aquell moment, el guàrdia civil em va dir:
"¿que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo". I a la força, entre tres agents,
em dugueren a un quartet proper al lloc on esdevingueren els fets.

Em
van agafar entre tres guàrdies civils (els dos guàrdia civils que ens
havien demanat la documentació i un altre que se’ls afegí) i, sense
deixar-me dir res, em feren entrar dins un quartet mentre m’amenaçaven
dient: "¡Ahora verás tú!".

Encara no s’havia
tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir
temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig
començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar doblegat pel
mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m’havia agredit ja no hi
era. En el quartet també s’hi trobava personal de seguretat de
l’aeroport assegut davant d’ordinadors, el qual fugí del lloc just quan
m’estaven copejant.

Després de l’agressió,
m’explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en
català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos
perquè els vàrem parlar en català.

En aquells
moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un
d’ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo
se le ha ido la mano".

Em demanaren si tenia
antecedents, no en tenc, i així els ho vaig fer saber. Un guàrdia civil
més major que pareixia la màxima autoritat del grup de persones que em
retingueren em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu
vol, els motius del viatge… Mentre m’interrogava ordenà que
m’escorcollassin la bossa de mà que duia, la qual ja havia passat els
controls adients.

Després d’això, em feren
esperar aproximadament quinze minuts sense donar-me cap informació,
sense saber què n’havia estat de na Laura, ni què farien amb mi.

El
guàrdia civil major que se n’havia dut el meu DNI, me’l va tornar i
s’encarregà de notificar-me que m’havien denunciat per alteració de
l’ordre públic. Davant la meva pregunta de què significava aquella
denúncia, què em suposaria, em va respondre: "Te citarán en el juzgado
y cuando estés allí, declara lo que te de la gana"

Declaració Laura:

De
cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços
immobilitzats, direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure
amb claredat com l’agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar:
"Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de
seguretat de l’aeroport, però ningú no va fer res.

Un
guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo
no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i
demanar-li per favor que no peguessin més a n’Iván.

Alguns
minuts després se’m va acostar un altre guàrdia civil visiblement més
major que la resta i em va parlar de la falta d’educació que suposava
haver-nos dirigit a ells en català. Jo estava intimidada, no vaig ser
capaç d’obrir la boca, només escoltava el que deia. Aquest guàrdia
civil va entrar de nou al quartet i li vaig dir al guàrdia civil que va
quedar amb mi que si tot havia estat per una qüestió lingüística, la
llei garantia el meu dret de parlar català en qualsevol àmbit, almenys
a Mallorca. No li degué agradar perquè tot seguit em va tallar dient-me
que si continuava així a mi també em ficarien al quartet. Jo li vaig
respondre que no era legal i em digué amb un to xulesc i amenaçant:
"¿Quieres que hablemos de leyes?, pues si a mí me da la gana lo puedo
tener siete horas retenido allí dentro".

Vaig
optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li
que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que
no havíem fet res, que n’Iván era una persona molt pacífica, que per
favor no li pegassin…

Els altres guàrdies
civils s’apropaven per torns per escoltar què li deia i em clavaven, un
altre cop, la mirada intentant intimidar-me.

N’Iván
sortí del quartet passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El
vaig abraçar i mentre ens abraçàvem em digué: "Anem d’aquí". Jo li vaig
demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i a sobre
l’havien denunciat.

L’endemà d’arribar a Londres,
anàrem a l’hospital perquè li pegassin un cop d’ull a n’Ivan. Adjuntam
l’informe mèdic de les lesions.

Aquesta entrada ha esta publicada en REFLEXIONES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s