EUSKAL HERRIA NO CAMINA SOLA. DEMOCRÀCIA I AUTODETERMINACIÓ

SETMANA INTERNACIONAL DE SOLIDARITAT AMB EUSKAL HERRIA 2009

EUSKAL HERRIA NO CAMINA SOLA. DEMOCRÀCIA I AUTODETERMINACIÓ!

ASKAPENA, organització internacionalista basca, fa una crida en favor de la SETMANA INTERNACIONAL DE SOLIDARITAT AMB EUSKAL HERRIA que se celebrarà del 6 al 15 de febrer de 2009.

Ací, a casa nostra, l’acte central serà el divendres 13 de febrer a les 20h. a la Sala d’actes de les Cotxeres de Sants, amb les intervencions de Julen Larrinaga, del moviment pro-amnistia basc, un/a membre d’Amics i Amigues d’Euskal Herria, i l’actuació poètica d’en Carles Rebassa.

El dissabte 14 de febrer, se celebra el 8è aniversari de la creació de Rescat, amb un dinar a l’Ateneu Popular de Nou Barris (carrer Portlligat, 11-15) i començarà a la 13h amb un vermut. El dinar serà a 3/4 de 2 puntual, i cal que compreu un tiquet a La Torna, l’Ítaca o el Terra d’Escudella, de Barcelona. També us podeu apuntar al sopar escrivint un correu electrònic a

llibertatpreses@gmail.com

Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

. Hi haurà opció vegetariana (si és possible, aviseu-los per correu-e).

Al vespre a Granollers, a les 19h. Al local “Els Anònims”, tornarà a intervenir en Julen Larrinaga en un acte més centrat en l’àmbit antirepressiu.

  EUSKAL HERRIA NO CAMINA SOLA. DEMOCRÀCIA I AUTODETERMINACIÓ!

 

· A totes les persones solidàries amb Euskal Herria!!!  · A totes organitzacions polítiques i socials, als moviments populars revolucionaris!!!

 · A TOTES LES PLATAFORMES D’AMICS I AMIGUES D’EUSKAL HERRIA EN EL MÓN!!!

La solidaritat internacionalista amb Euskal Herria no va néixer ahir. El suport des de diversos llocs i pobles del món a la lluita de les dones i homes de l’Esquerra Independentista Basca per la consecució d’una Euskal Herria independent i socialista ve de lluny. Gairebé tant com la nova gènesi d’aquesta última etapa que, després de segles de lluita en altres coordenades històriques enfront dels Estats espanyol i francès, comencés en ple franquisme en la dècada dels seixanta.

Com oblidar-nos de l’onada de manifestacions de 1969-1970, solidàries, populars i universitàries, a l’Estat espanyol i a tot Europa, que van arrossegar els governs d’Àustria, Suècia, Noruega, Alemanya Federal, Itàlia, França, Bèlgica, etc., a protestar davant el dictador Franco per les nou peticions de mort i 752 anys de presó a militants d’ETA? Com podríem oblidar aquesta gran victòria de la solidaritat internacional i de la lluita d’Euskal Herria contra el Judici de Burgos?

Un altre exemple de solidaritat van ser les mobilitzacions per salvar la vida de Txiki i Otaegi, per impedir que fossin afusellats al setembre de 1975. Detencions d’intel·lectuals francesos a Madrid i la seva posterior expulsió de l’Estat espanyol, protestes solidàries per tot Europa dirigides per sindicats i organitzacions solidàries.Clarificant aquell odi desbocat contra la dictadura franquista i la solidaritat a favor dels dos últims militants bascos, al costat de tres espanyols, afusellats pel dictador. Ambaixades i interessos espanyols van ser seriosament danyats a tot Europa, Lisboa, Estocolm, L’Haia, Brussel·les, Roma i fins a Manhattan.

No podem oblidar les Jornades Internacionals Contra la Central Nuclear de Lemoiz de l’estiu de 1981, quan persones que lluitaven contra l’energia nuclear de tots els racons del continent van confluir a Algorta, responent a la crida dels Comitès Antinuclears Bascos. Ens van ensenyar les connivències de les nuclears amb la indústria armamentista, amb el desenvolupament capitalista, a més d’ajudar-nos a crear una immensa onada popular que va enterrar aquest monstre d’imposició i bogeria capitalista que era Lemoiz.

Què dolorós va ser aquell agost del 94 a l’Hospital Filtro de Montevideo, la Vaga General en contra de l’extradició de tres bascos per posar-los a les mans de torturadors espanyols, els centenars de persones ferides, dues persones assassinades en el setge solidari humà, Morroni i Facal, els gossos, gasos, pals i sabres utilitzats contra la IMMENSA solidaritat amb Euskal Herria. Què dins portem aquell “Lacalle feixista, vós sos el terrorista”.

I els Comitès de Solidaritat amb Euskal Herria i les plataformes d’Amigues i amics d’Euskal Herria recentment organitzades, demostrant i reconfirmant que l’ànsia d’una Euskal Herria lliure i socialista no camina sola, sinó que està molt ben acompanyada. Són els nostres millors altaveus, les seves denúncies de les tortures, de les il·legalitzacions, de la foscor a una lògica democràtica… També són una de les nostres necessitats.

Els Estats espanyol i francès s’han unit per acabar amb el poble basc com sigui, utilitzant la repressió a fons contra qualsevol moviment o organització que representi algun sector del poble basc. No es tallen per canviar les lleis, els codis penals, qualsevol cosa els va bé per mantenir el màxim d’anys possible als presos i preses polítiques basques a la presó, qualsevol cosa els val per empresonar a la joventut, a les persones que lluiten per una Euskal Herria lliure.

El perquè de l’abús ja ho sabem, per boca del col·lectiu empresonat en el macrosumari 18/98: ”Per fer impossible la democràcia basca, la que possibilitarà la creació d’un Estat basc si és que així ho decideix la majoria a Euskal Herria. A això, a la independència, és al que li tenen pànic. A la possibilitat que la igualtat, el respecte i la solidaritat substitueixin la imposició, la negació i la guerra que són els principis que guien les relacions entre els pobles presos en els Estats espanyol i francès”.

I el nostre objectiu també és clar, com ja digués Juan Paredes Manot “Txiki”, un dia abans de ser afusellat: “No hem d’oblidar el nostre objectiu: la creació d’un Estat Socialista Basc, objectiu pel qual han caigut i han donat la vida molts militants revolucionaris, llavors s’haurà complert el nostre objectiu i podreu construir una societat nova, sense classes, on no existeixi l’explotació de l’home per l’home”.

Per aconseguir aquests objectius necessitem la solidaritat internacional, necessitem avançar plegats amb totes aquelles persones que comprenguin la nostra ànsia de llibertat i que vulguin acompanyar-nos en el nostre camí.

Esperem que aquesta setmana sigui una nova trobada en la lluita, un nou avanç de la solidaritat internacionalista.
ELS PAÏSOS CATALANS AMB EUSKAL HERRIA!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

Aquesta entrada ha esta publicada en REFLEXIONES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s